 |
| Carlos Nadal Gaya |
Dimarts passat es va presentar al Col·legi de Periodistes de Catalunya el Poemari pòstum de Carlos Nadal Gaya ( Barcelona, 1923- 2010), editat per Pagès editors. El llibre té dos parts “Dietari a la vora del mar” i “Balades del riu perdut” , aquesta segona inspirada en el riu Segre de Lleida, símbol de les seves arrels lleidatanes. Carlos Nadal va ser durant més de mig segle periodista del diari La Vanguardia, primer com a redactor en cap d’internacional i després com a redactor en cap d’opinió. Des de l’any 1976 fins dos dies abans de la seva mort, el gener de 2010, va publicar ininterrompudament -35 anys- un article sobre política internacional sota l’epígraf “Week-end político mundial”; l’últim analitzava la catàstrofe d’Haití i les seves conseqüències. Nadal desvetlla en aquest llibre una amagada passió: la poesia; i és que tal com va titular el diari La Vanguardia en la crònica de la presentació del llibre: “L’analista era un poeta”. A la segona part del llibre, Balades del riu perdut, hi trobem 34 poemes inspirats majoria en el riu Segre i en Lleida, ciutat a la que la seva família hi ha estat sempre molt vinculada.
L’horta ens esperava cada dia.
Li pujava dels bancals una febre humida feta d’olors
i ens deixàvem portar
pel vent suau de la tarda
entre el laberint dels pomers.
Carlos Nadal va ser mestre de periodistes. Entre els anys 50 i 60 va formar part del grup clandestí de Periodistes Democràtics de Barcelona. Va ser professor de política internacional de la facultat de Periodisme de la Universitat de Barcelona. L’any 2006 l’Associació de la Premsa de Madrid li atorgà, de mans del Príncep d’Astúries, el premi Rodríguez Santamaria com a reconeixement a la seva trajectòria professional. El 2008 rebé els seu darrer guardó: el reconeixement per la lluita en favor dels drets humans que li atorgà l’Institut de Drets Humans de Catalunya.
Aquest post és per recordar un brillant analista de la política internacional i una brillant persona, humil i afectuosa, d'una talla intelectual que intimidava. Us recomano sincerament el seu primer llibre de poesies, moltes d'elles inspirades en Lleida.
