L’Alcalde Ros va fer ahir a la seu del PSC Lleida balanç de dos anys de govern socialista a la ciutat. Va anunciar, al final, que el propers mesos el partit reproduirà el cicle de trobades sectorials que va dur a terme durant la darrera campanya electoral de les municipals. El partit vol fer partícips de nou agents i representants cívics locals de l’evolució i seguiment del programa electoral socialista. Volem millorar-lo i adaptar-lo a la situació actual de la ciutat, amb la participació de tota la ciutadania.
De la valoració que l’alcalde va fer als mitjans, i de la lectura del discurs difós pel partit trec, sintetitzant-ho molt, dos conclusions personals.
1.- La tasca principal d’aquest govern és, ha estat i serà la d’assegurar el progrés, mantenir la cohesió social i posar el màxim nombre de mitjans per sortir reforçats i sense exclusions de la crisi. Totes les polítiques d’aquest mandat de la Paeria tenen aquest objectiu nuclear.
2.- Lleida, com totes les ciutats importants dels països del sud de la Unió Europea, pateix amb cruesa la crisi financera. Una crisi brutal que bloqueja la nostra economia castigant el mercat de treball. Això és una realitat. Però també és innegable que les polítiques municipals del darrers anys, amb el tàndem Ros (alcalde) i Camps (1era Secretària) com a locomotora, han dotat la ciutat d’una musculatura que facilitarà una recuperació millor que la de moltes ciutats similars a la nostra. Encerta l’alcalde quan assegura: “Lleida sortirà reforçada de la crisi respecte a la mitjana de les ciutats del país”
A què em refereixo quan parlo de musculatura? M'explico. La taxa d’atur local és dramàtica, però estem per sota de la mitjana catalana i espanyola. No és cap consol ni cap crida a l’optimisme, però s’ha de tenir en compte quan parlem de recuperació econòmica en relació l'entorn. L’economia lleidatana es basa avui en negocis vinculats al sector agroalimentari, un sector poc castigat per la crisis sobretot en la seva vessant exportadora. De fet la nostra balança comercial és positiva. En quan a les infraestructures, els lleidatans ja tenim les necessàries per a competir arreu: el Parc Científic, l’aeroport, el Palau de Congressos, les connexions l’alta velocitat; i per sobre de totes el més important, una societat cohesionada amb bons nivells de convivència. No hi pot haver economia saludable sense convivència i cohesió.
Algú pensarà que el que dic són “lugares comunes” del discurs de política econòmica local. Però és una realitat que s'imposa tossuda i que moltes ciutats europees de les nostres característiques voldrien. Si ho analitzem sense partidismes ni fanatismes, aquesta “pole position” abans que escampi la crisi i s’encengui el semàfor verd és mèrit, en gran mesura, del govern socialista local dels darrers anys.
